viernes, 8 de febrero de 2008

És una nena

La meva amiga Georgina està esperant una nena. ¡Quina alegria! La conec des de que anàvem als Garigots, l’escola bressol. Als jocs de pati ella sempre era la iaia i jo sempre la princesa. Jo no ho recordo, però ja s’encarrega ella de recordar-m’ho cada vegada que em diu “Ai la princeseta” ¡Quina barra! Però sempre he sigut una figa, així que em pega prou voler ser la princesa.

Tinc records molt macos de la nostra infància. Després ens vam separar per anar a escoles diferents. Però ens vam retrobar al Benviure, a sisè. Llavors jo no la suportava i ella a mi tampoc. Ella era la que jugava sempre amb els nens i anava a la seva. Jo era la rateta presumida.

Al institut tot va canviar. Amb l’Alba vam formar un tripartit Anàvem sempre juntes i teníem unes converses poc comuns en noies de quinze anys. Des de llavors la Georgina ha sigut algú molt especial. Una amiga d’aquelles que no veus mai i quan et retrobes sembla que no hagi passat el temps. Vam fer el viatge a Anglaterra juntes. Vam compartir moments genials a La Torre de Juan Abad, el poble de l’Alba. Mai oblidaré quan la Gorgina, una escriptora compulsiva, va deixar un boli a sobre d’un “tapete” de l’avia de l’Alba, i el boli va explotar. Quin riure quan va aparèixer a la meva habitació amb el “tapete” tot blau i amb la seva cara de culpabilitat. Llavors va començar la missió secreta de robar llet de la nevera de la iaia perquè havíem sentit que treia la tinta de la roba. Quin espectacle vam muntar al lavabo. L’Alba i jo ens pixàvem de riure i la Georgina feia cara de tristor. Al final vam decidir confessar-ho tot a l’avia esperant un gran desenllaç dramàtic. I ella ens va descobrir els miracles del lleixiu.

M’agrada recordar aquestes coses ara que sé que la Georgina serà mare de una nena. Estic tant orgullosa de que sigui així de valenta i tingui les coses tant clares respecte a lo de tenir un fill. S’em cau la baba només de pensar en el dia que la vegi amb la neva nena als braços. Ai! Com me l’estimo!

2 comentarios:

el 22 dijo...

JS es un poeta urbano que, luego de su desangelado habitar por este infierno terrenal, se conformó (tras una experiencia "cuasi" real [y monárquica], léase ictus) con vivir la vida sin acelerar más allá de la inspiración.

A los afortunados que presenciamos su recital en el Monumental coso de Las Ventas del Espíritu Santo (septiembre 2006), aún nos llena de orgullo aquellos (enrabietados) golpes con el bastón al piso (demostrando que mientras el aliento aguante, aguantará la lucha frente al desaliento)...

Recuerdo que, acabado el concierto, de camino a casa (para dormir 3 escasas horas y volar a Vigo para determinadas actividades laborales), pensé en la magnífica vida del crooner...

En las diatribas sobre el amor basta recordarle "de sobra sabes que eres la primera y sin embargo...", pues eso.

Azarosos (y procelosos) mundos laborales me tienen apartados (contra mi voluntad de la presencia [cibernética] en su egoblog [ja]).


Abrazos (y rosas)

ps: con mi débil conocimiento del catalán, me permito felicitar a Georgina... y es todo lo más que puedo aventurarme
psII: la valentía es una virtud dudosa que, además, escasea en nuestros días (como diría Bunbury respecto de la discreción).
psIII: agradecemos (algunos)que este blog no se convierta en un programa de contenido amarillo (sin ofender a algunos periodistas).
psIV: y no olvide los besos en la despedida, tan sólo en la despedida escrita
psV: BONA NIT

Queen dijo...

És perfecte que després de tants anys continuem mantenint amistats com estes.
A mi se'm fa extrany que la vida de la meua millor amiga des de l'escola bressol haja seguit un camí tan diferent a la meua encara que seguim tan amigues com sempre.

A l'escola "jo sempre era la guapeta i la fina i ella la gitaneta i la del moc apegat sempre al nas" és el sempre em recorda. Ella no ha ixit mai del poble i jo no he parat per casa, ella es va casar en un xic que, pretenint ixir, en mi la va coneixer a ella...i tampoc crec que tarden en tenir un nadonet.
Mentre que jo, encara que he donat un pas en la meua relació, no em veig ni casada, ni en fills ni en un futur cert de feina ni de res....