jueves, 27 de diciembre de 2007

Indrets del meu cor.. (l'escudella i altres sopes que escalfen)

Jo visc a Madrid, però sóc de Barcelona. Millor dit, de Sant Boi de Llobregat, bressol del Rugbi i Pau Gasol. Vaig marxar a Madrid per qüiestions de creixement profesional i personal, però tinc molt present on he nascut i on he viscut 22 anys de la meva vida. Amb això no estic dient que tingui un sentiment nacionalista definit cap a cap direcció. Però des de que hi soc fora valoro més les coses de casa. I, encara que molts, tant d'una banda com de l'altre, es capfiquin en que sóm tant diferents, la realitat és reflexe dels ulls que la miren. Els meus ulls miren cap a les coincidencies i no cap a les diferencies, cap a les coses que ens fan propers a altres, no només madrilenys sinó de qualsevol altre indret. Vet aquí una coincidencia de formes amb els madrilenys. Allà es típic el "cocido" (que encara no he probat per circumnstàncies de la vida), una sopa ben dotada de tot allò que reviu l'escalfor corporal, algo ben típic. I a Catalunya tenim l'escudella, amb els seus galets, la seva pilota, i el seu escalfor. Molt típica del dinar de Nadal. Tots dos plats em recorden a dos llocs que formen part de mi i, per tant, els guardo juntets al sac de les coses que m'inspiren tot de sentiments macos i tendres. Catalunya i Madrid estàn units per el cordill del meu cor, i, aquest, no es trencarà mai.


Escudella catalana de l'avi Rafael

2 comentarios:

Javi Chan dijo...

Si vas a guardar en el mismo sitio el cocido y la escudella, vas a pillar una de kilos estas Navidades...

MEJOR QUE BIEN dijo...

Jejeje...Los kilos los pillé pero mi cuerpo es sabio y nada más pisar Madrid fui victima de un maligno virus purgante de lo más oportuno....Aunque prefiero engordar de gusto culinario que de desconsuelo compusivo...

Gracias por dejar tu huella en mi pequeño espacio de lamento...jijijiji